|
GLEVA DE SANG
Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws
Anne Carson
Com una gleva de sang
l’hora de les ombres ferides coagula el temps.
Cap barrera no ens defén ja del vent amarg,
digestiu a mitja vesprada d’ametla verda.
A mans plenes em bec la decadència,
fum de menta, sanglots de terra i pluja,
grappa tardívola de sol a la gola que calla el teu nom
damunt de les pedres.
Una ona de campanules lleva en la fuita del vent
el violeta extrem a la llum de les terrasses.
El sol llepa els ulls, els atia, i una renguera de conquilles,
com un creixent a la lluna del llavi,
va obrint-se lentament, dissenya amb la seua llengüeta
el secret enfonsat dels llargs cabells negres,
on el món real es bifurca, se cisalla.
El cercle ocult a la llum que el meu amor cerca,
La palmera cinglada de la teua esquena,
la cintura d’os de pollastre cuit i marinat durant generacions.
Això, les conquilles ens ho ensenyen amb ingenuïtat i fervor.
Les conquilles resten, però tu marxes perquè jo seguesca
aquest fil dels seus fragments disseminats del cadastre,
buscant allò sublim als turons enfangats,
enllà dels arbres que es revolten segons estranyes lleis.
L’estiu que per a mi en aquesta sendera brillà un dia,
ensebolit ara em rombolla les cendres al cor.
És la nit en l’estació del paper blanc.
Llegesc per tu Darrer Edén, el llençol de Teobald a Adriana,
aquest set de desembre del dos mil sis.
tomado de: http://www.lexia.com.ar
| 
